Catalunya necessita un petit satèl·lit?
Catalunya és un país europeu i mediterrani i, com a tal, té grans reptes plantejats en el control del seu desenvolupament:
- La necessitat d'adquirir informació del territori per documentar les condicions de creixement mediabiental dels recursos naturals.
- Àmbits d'aplicació: desastres naturals, agricultura, degradació i canvis del sòl, desforestació, gestió de recursos forestals, pol·lució i clima...
- Proveir-se de la capacitat de control i gestió sobre les plataformes que capturen la geoinformació.
- Dotar-se de programes diferenciadors i motors de coneixement, recerca i transferència.
Com hauria de ser aquesta primera missió en petit satèl·lit?
Qualsevol missió aeroespacial té un segment espacial, un segment de control i un segment d'usuaris. En cadascun d'ells, PCOT, com a programa de desenvolupament de les activitats en Observació de la Terra, es planteja una aproximació amb beneficis tant en l'àmbit del coneixement com de la tecnologia i dels productes i serveis a la societat sota les següents premisses:
- Ens hauria de permetre poder treballar i produir productes i serveis per recolzar escales de treball a partir de la 1:50.000 en funció de l'aplicació.
- La missió petit satèl·lit ens hauria de permetre:
- facilitar l’accès a l’espai i la generació de noves activitats econòmiques i infraestructures de servei;
- una òptima solució a l’equació entre competitivitat, recerca i provisió de serveis i dades de qualitat.
Hi ha un escenari d'oportunitat?
Existeixen plataformes i instrumentació per dur a terme un programa d'observació de la Terra que ens asseguri:
- Política de grans instruments.
- Cost moderat.
- Un model d'aprenentatge i continuïtat.
- Una bona relació òptima entre cost, prestacions i risc.
- Generar productes i serveis de qualitat.
Quin escenari de prestacions volem cobrir amb MediMAP?
La tecnologia que ens permet Observatori de la Terra en el rang de l'espectre electromagnètic de les freqüències que van del visible (banda 1, banda 2 i banda 3) fins a l'infraroig proper (banda 4 i banda 5) són molt conegudes, madures i idònies per a la missió MediMAP:
- Hi ha un bon coneixement i, per tant, eines i tècniques per extreure informació del territori d'un alt valor afegit.
- Hi ha un ampli ventall en el temps i l'espai de dades i sensors d'observació de la Terra en aquestes freqüències, per la qual cosa la nostra missió podrà entrar en sinergia amb altres fonts d'informació.
- Les característiques del terreny que podem estudiar en aquest segment de freqüències s'ajusta a l'objectiu principal de la missió amb la millor de les relacions, prestacions, riscos i costos.
Banda 1 (blau 440-510 nm)
Estudis batimètrics de zones costaneres: sòlids en suspensió, eutrofització de l'aigua, terbolesa..., són paràmetres relacionats amb el nivell de reflectivitat en aquesta banda.
També es útil en la discriminació entre neu i núvols, ja que la primera té una reflectivitat més alta i més homogènia que els núvols.
Banda 2 (verd 520-590 nm)
També aquesta banda continua sent útil en l'estimació dels paràmetres anteriors, com també ho és en la discriminació de tipus i estat de la vegetació ja que és la zona de l'espectre visible menys absorbida pels pigments vegetals (clorofil·les, xantofil·les, carotens).
Banda 3 (vermell 630-685 nm)
És útil en l'avaluació de l'estat de la vegetació (situacions d'estrès per malaltia, plagues) i discriminació d'espècies (inventaris forestals, agricultura). Tradicionalment s'ha utilitzat en els índex de vegetació amb el Near Infra Red (NIR).
Banda 4 (red-edge 690-730 nm)
Útil en l'avaluació de l'estat de la vegetació, contingut de clorofil·la, detecció de la contaminació i les malalties de la vegetació.
Banda 5 (NIR 760-900 nm)
Útil en l'avaluació del contingut de la humitat del terra (el que permet un estudi de l'estructura i textura d'aquest), discriminació de tipus de vegetació i del seu estat, avaluació de l'evapotranspiració, estrès hídric, risc d'incendis, desertització...